Va ser un dels grans, dels més grans. José Ortega Heredia, o el que és el mateix, Manzanita, es va anticipar a la més transgressores fusions flamenques ja des del seu primer disc, el 1978, el mític Poco ruido y mucho duende. Va ser pioner en acostar-se a la bossa, en cantar a Lorca i mil coses més ... Autor majúscul, inconfusible veu capaç de fer seva qualsevol cançó (qui no s´ha estremit escoltant la seva versió del Ramito de Violetas!) i també gran guitarrista (acompanyava a Enrique Morente en una de les etapes més decisives i abans de llançar-se com a solista va forjar el so Caño Roto a Los Chorbos). Con piel de manzana era un homenatge que el món del flamenc demanava a crits des que Manzanita ens va deixar, sobtadament, el 6 de desembre del 2004. Cançons com Verde, Gitana, Por tu ausencia o Paloma Blanca, tornaran a la vida en la veu del seu fill, José Ortega i tot un ramell de convidats de luxe, entre els que estan ja confirmats Duquende, Parrita, Montse Cortés i diversos músics de Chambao en una banda formada especialment per a tan irrepetible ocasió.