LÍDIA PUJOL
GREC 2021

LÍDIA PUJOL
Dimecres, 21 de juliol
20.30 h.
COMPRAR ENTRADES (>>)

Una artista d´una sensibilitat exquisida dialoga amb els temes d´una cantautora que va marcar l´imaginari sonor d´una generació, dins d´un cicle dedicat a les veus de dona a la sala BARTS.

 
La coneixereu, segons l´edat que tingueu, amb el nom de Cecilia, encara que la van batejar com Evangelina Sobredo Galanes. Era filla d´un militar molt ben relacionat amb el règim franquista, cosa que no va impedir que algunes de les seves composicions fossin vetades per la censura.
I és que ella li cantava a la vida conscient i evitava fer servir la música per propagar una ideologia concreta, encara que el tel d´innocència que cobria les seves cançons amb prou feina amagués posicions clarament feministes i reivindicacions evidents de llibertat i justícia social.
 
Potser Ramito de violetas, Soldadito de plomo o Amor de medianoche semblin aparentment inofensives, però no ho eren tant en el context polític i social en el qual es van fer escoltar per primera vegada i avui ho són menys encara. Mis canciones no son para hoy, son para mañana, profetitzava. Morta l´any 1976 en un accident de cotxe amb 27 anys, va ser reivindicada els anys 90 com una de les veus destacades de l´Espanya dels anys 70, cosa que explica que les seves cançons mai no hagin deixat de sonar.
 
 
Ara, Lídia Pujol, una artista polifacètica sempre disposada a activar i compartir el pensament crític i el vessant espiritual de la vida com el projecte Iter Luminis, que ha transitat per la poesia i el teatre de la mà de Sergi Belbel, de Santiago Auserón de Lluís Danès, de Mayte Martín, d’Albert Pla, de Sílvia Comes o de Lluís Llach, per esmentar alguns dels artistes amb qui ha col·laborat, dialoga amb la persona a través de l’obra de la cantautora madrilenya. La intèrpret barcelonina despulla les cançons de Cecilia dels arranjaments originals de l´època i posa el focus en les lletres. Són temes que conviden a qüestionar-ho tot, començant per un mateix i l’entorn més proper, a deixar d´escoltar el soroll del món i preguntar-nos qui som, què pensem i quin és realment el nostre desig més profund.
 
Lídia Pujol torna a fer-nos les preguntes que ens planteja la veu de Cecilia que, com diu la Marina Garcés, sempre deixen alguna cosa per respondre i per això poden ser represes, pensades, escoltades i cantades. Per això no hi ha anacronisme possible.
 
IMPORTANT: Els menors de 16 anys només podran accedir al recinte acompanyats del seu pare, mare o tutor legal autoritzat. Imprescindible presentar la Hoja de responsabilidad (veure documents adjunts) degudament impresa i emplenada.
Documents Adjunts

Noticies relacionades

Compartir:
Aquest web utilitza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per a facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l’ús del web. Considerem que si continua navegant, accepta el seu ús.
Més informació Tancar