HASTA SIEMPRE, MAESTRO

Ens ha deixat un dels més grans. Parlar de Paco de Lucía és parlar de guitarra flamenca , de valentia, de talent incomparable i, per sobre de tot, d´un músic universal. Renovador de l´art flamenc des de la forma -la tècnica contemporània s´ho deu tot - fins al contingut -ell va introduir, per exemple, les bondats rítmiques del calaix en el gènere- , Francisco Sánchez Gómez, Paco, el de la Lucía, va escriure a cop de corda i fusta diverses pàgines imprescindibles dels últims 50 anys d´història musical. Va formar amb el també irreemplaçable Camarón de la Isla (1950-1992) una aliança artística encara per superar, va obrir el flamenc a terrenys tan fèrtils per a la fusió com el jazz o els ritmes llatinoamericans i el va portar als grans auditoris gràcies a l´èxit global de l´eterna Entre dos aguas. I això són només algunes pinzellades de la seva inabastable influència .

Vam tenir el gran honor de comptar amb el Mestre en més de 20 ocasions, la primera d´elles en 1990 com a cap de cartell del Festival de Guitarra de Barcelona. Paradoxalment, l´any passat s´acomiadava amb magnificència el renovat Guitar Festival BCN. Avui li acomiadem a ell, però no amb un adéu: la seva genialitat romandrà omnipresent amb el pas dels anys i el seu llegat seguirà guiant, com far del duende, la bona feina de les futures generacions.

¡Hasta siempre, Maestro!