ELS PETS

IMPORTANT: El grup ELS PETS es veu obligat a suspendre els primers concerts de presentació del seu nou disc l´Àrea Petita, per indisposició del seu cantant Lluís Gavaldà. El primer concert al Mercat de la Música Viva de Vic, i els següents a Tarragona, Sabadell i Lleida s´han d´ajornar a una nova data encara per a determinar, per prescripció facultativa, davant la "crisi d´estrès" que ha afectat l´artista després de l´intens procés creatiu i de realització del nou treball discogràfic del grup. És d´esperar que aquest període sigui suficient per a la total recuperació del cantant.

La devolució de l’import de les entrades comprades amb targeta de crèdit es farà automàticament des dels mateixos canals de venda on van ser adquirides. En el cas de les entrades comprades a les taquilles del Teatre Metropol, la devolució es farà al mateix teatre a partir del dijous 19 de setembre, en horari de taquilles habitual (de dijous a divendres, de 12 a 14 i de 18 a 20 h).

---

Amb L’àrea petita Els Pets s’espolsen del damunt un silenci voluntari de tres anys i ho fan amb un disc que aposta rotundament per una voluntat de girar full i mirar endavant. I és que amb aquest nou disc el grup de Constantí ha decidit redefinir el seu so sense perdre la essència que els ha fet ser probablement l’únic grup veterà encara vigent per les noves generacions. Ajudats per en Raül Fernández Refree a la producció Els Pets han construït un disc lluminós i artesanal on es reinventen sense perdre la seva manera de fer. A L’àrea petita no hi ha pilots automàtics ni repetició d’esquemes antics, hi ha una voluntat de despullar les cançons d’artificis i trampes per ensenyar-les sense cap vergonya. És probablement el disc més arriscat de la seva carrera però això no amaga una voluntat tossuda de que manin les melodies i el que expliquen, anant a l’arrel de la cançó de la manera més directa sense maquillatges ni impostures.

El títol del disc ens dona algunes pistes. L’àrea petita és la zona on cal definir-se, on no es possible cap tipus d’especulació. És el lloc on et retrates de debò, on no pots fingir o contemporitzar si no vols ser castigat. És també la zona on tot acaba tenint sentit, on es finalitzen i es concreten totes les jugades per molt impossibles que semblin en un principi. No, no és una zona idíl-lica, també hi ha joc subterrani, cops de colze i errades clamoroses, però també plenitud i èxtasi i això fa que sigui un lloc de debò, potser la zona més real del camp i d’aquest joc fascinant que la gent que hi entén en diuen fer cançons.