SARAH McKENZIE

Sarah McKenzie, veu, piano
Hugo Lippi, guitarra
Thomas Bramerie, contrabaix
Gregory Hutchinson, bateria

Veu de vellut, interpretació exquisida acompanyant-se ella mateixa al piano, textos cantats com si fossin dits relaxadament a cau d’orella de cada espectador, Sarah McKenzie debuta al festival amb el record d’un disc excel·lent publicat el 2015, We Could Be Lovers, i a l’espera que surti la segona entrega que ha enregistrat per la discogràfica Impulse. Amb sensualitat, lirisme, cançons pròpies que semblen d’un altre temps (de tan familiars com ens sonen) barrejades amb estàndars (de vegades lluny del repertori habitual, no obstant), McKenzie fa realitat la idea que es pot eixamplar els límits amb una poètica tan pròpia com ben arrelada en la tradició. Per això mateix la cantant australiana confessa inspirar-se en músics com Duke Ellington, Shirley Horn i Oscar Peterson a l’hora d’enfocar els seus recitals, i té una cançó de referència en la meravellosa The Music Is The Magic, d’Abbey Lincoln. McKenzie és un fraseig que sembla d’una altra època, una atenció única a les paraules, i també humor, encant i molt de swing. McKenzie és, ras i curt, una veu que sedueix com poques ho poden fer.