LAMBCHOP

En un món com l?actual, ple de llocs comuns, un festival de jazz que va més enllà dels tòpics no deixa de ser una excentricitat. Si al festival en qüestió li afegeixes una banda com Lambchop, potser la versió més excèntrica del rock amb aromes del sud dels EUA, l?operació és completa. Lambchop, que segons un crític del The New York Times ?va fer a la música country el mateix que James Joyce als relats d?iniciació, és a dir, desmuntar la forma i fer-la del tot nova?, és el somni de l?exfuster Kurt Wagner (el cognom imposa, no cal dir-ho), que amb aquesta banda va fer descobrir a tothom (començant per la seva ciutat, la sovint massa conservadora Nashville) que el folk i el country poden ser interpretats com si fossin música de cambra. Un dels seus discos es basa en la figura de l?expresident dels EUA Richard Nixon i un altre es titula com aquell disc de Michael Jackson que va acabar sent el més venut de la història (Thriller), però aquesta mordacitat punyent camina de bracet amb una música pulcra de gran delicadesa que per fi troba a Barcelona el seu marc més adequat, tot un Palau, punt culminant d?una espectacular gira europea de gairebé dos mesos. Estrenen OH (ohio), el seu disc número 10.