VICENTE AMIGO

El seu últim disc fins al moment s´inspira en el carrer més senyorial de Barcelona: Paseo de Gràcia. I en ell Vicente Amigo torna a donar lliçons. Porta any i mig passejant-lo i afegint matisos diferents, falsetas imprevisibles a cada concert. Hereu amb majúscules de Manolo Sanlúcar i Paco de Lucía, explorador d´incessants nous camins, extreu del seu instrument els sons més bells que s´hagin escoltat mai. No és estrany que Pat Metheny el qualifiqui com "el màxim exponent de l´actual guitarra flamenca", doncs igual que aquest en el jazz, Amigo ha tendit el pont perfecte entre l´art jondo i el millor new age. Les notes de la seva guitarra es gronxen com brisa sobre abismals profunditats. Tant és el prodigi del seu toc que sovint s´oblida la seva condició de genial compositor: seva és la música de La aurora de Nueva York d´Enrique Morente, del Soy gitano de Camarón, dels èxits que van fer pujar a José Mercé i Remedios Amaya... Viu com un acte religiós enfrontar-se al públic. En aquesta ocasió ho farà al Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i De Cajón! obre el seu radi d´acció per reivindicar, un cop més, a un artista en permanent estat de gràcia. Vicente Amigo, guitarra José Manuel Hierro, 2a guitarra Rafael de Utrera, cantaor Antonio Ramos, baix Patricio Cámara, percussió i veus Paquito González, percussió