OMEGA 30 ANIVERSARIO - GRANADA
Dijous, 27 d’agost
22:00 h
Divendres, 28 d’agost
22:00 h
Dissabte, 29 d’agost
22:00 h
Desembre de 1996. Va néixer un disc; es va obrir una esquerda.
El que els guardians de la puresa van rebre amb incomprensió i rebuig, el temps ho ha consagrat com una obra fonamental de la música espanyola. Omega va obrir una porta que ja no s'ha tornat a tancar. El que ahir va ser soroll, avui és cànon.
Quatre forces col·lideixen en l'epicentre d'aquest terratrèmol:
el geni inquiet d'Enrique Morente,
el rugit de Lagartija Nick,
la poètica ferida de Lorca,
la litúrgia emocional de Leonard Cohen.
el geni inquiet d'Enrique Morente,
el rugit de Lagartija Nick,
la poètica ferida de Lorca,
la litúrgia emocional de Leonard Cohen.
Avui, les xifres s'alineen en un lligam gairebé profètic: trenta anys d'Omega, noranta anys de l'absència de Lorca, deu anys del silenci de Cohen. Com astres que tornen a la seva conjunció original, aquesta efemèride ens recorda que les obres mestres no habiten en el calendari, sinó en un pols que travessa els segles.
Va ser un acte de llibertat gairebé suïcida. Un diàleg salvatge entre el metall i el quejío, impulsat per una fe imprudent en l'abisme. Els seus creadors, pirates de l'ortodòxia, van salpar sense mapes, guiats per una brúixola mística que assenyalava el destí, però mai el camí. Haurien pogut naufragar en la irrellevància… però van desembarcar en l'eternitat.
De naturalesa intempestiva, Omega sona fora d'època, d'una atemporalitat radical. No pertany a un estil ni a una generació, sinó que roman com un corrent subterrani que emergeix cada vegada que algú entén la música com un territori sense fronteres.
Aquest homenatge no busca reproduir Omega, sinó navegar com Morente. No persegueix l'eco, sinó l'incendi. No imita l'obra: reactiva el perill.
A l'escenari, Lagartija Nick, custodis de l'esclat original, s'entrellacen con la veu de Kiki Morente. Ell no convoca el llegat com un record, sinó com una flama viva, una continuïtat que respira des del seu propi temps.
Torna l'aventura. Torna el risc. Torna la música concebida com Morente, un acte total, on el so, la paraula i el gest formen un tot que fereix i sana.
Enrique Morente continua aquí, la seva veu ens empeny, una vegada més, al límit de l'abisme i, com ell deia, “Vamos a tirar p’alante, que estamos vivos de milagro.”
Kiki Morente, veu principal
Banda (Lagartija Nick)
Antonio Arias, veu i baix
Juan Codorníu, guitarra i veus
Eric Jiménez, bateria
Juan José Machuca, teclats
Israel Galván, ball Marcos Gago i Nano del Amalio, guitarra flamenca
Popo Gabarre i Curro Conde, percussió
Noemi Humanes, Aroa Palomo, Dani Bonilla i Antonio Carbonell, cors i palmes
Vídeos
IMPORTANT: Els menors de 16 anys només podran accedir al recinte acompanyats del pare, mare o tutor legal. Imprescindible presentar el Full de responsabilitat degudament imprès i emplenat.
